EL CLUB

El FC Sankt Pauli és un club poliesportiu d’Alemanya situat al districte Sankt Pauli d’Hamburg. Encara que es coneix principalment pel seu equip de futbol, el club té també seccions de rugbi, futbol americà, beisbol, bitlles, escacs, ciclisme, handbol, futbolí i tennis de taula. El St. Pauli va acabar en segon lloc en la temporada 2009-10 de la 2. Bundesliga, el que li permet ascendir a la Primera divisió (Bundesliga) en l’any del seu centenari.

Nom complet: FC Sankt Pauli von 1910 e.V.

Sobrenom : Die Freibeuter der Lliga (Els Pirates de la Lliga), Kiezkicker

Fundació : 1910

Estadi : Millerntor-Stadion. Hamburg, Alemanya.  Capacitat: 23.201

Inauguració: 1963

President: Stefan Orth

Entrenador: Holger Stanislawski

Temporada 2010-11: Bundesliga (Temporada 2009-2010: 2on lloc a la 2. Bundesliga)

Samarreta: Marro

HISTÒRIA

Primers anys

El club es va fundar el 1899 com un grup informal d’entusiastes del futbol dins de la Hamburg-St. Pauli Turn-Verein 1862. Aquest equip no va jugar el seu primer partit fins a 1907. Fundat oficialment el 15 de maig de 1910, el club va jugar com a “St Pauli TV”a la Kreisliga Groß-Hamburg (Alsterkreis) fins a 1924, quan es va formar per separat un equip de futbol anomenat FC Sankt Pauli.

L’equip va jugar com un insignificant equip de meitat de taula cap avall fins, a la creació del primer equip el 1934, a la Gauliga Nordmark, competició de primer nivell, una de les setze divisions creades en la reorganització de futbol alemany que va passar durant el Tercer Reich. El Sankt Pauli va descendir de categoría immediatament, però van tornar de nou a la màxima competició en 1936. Després de baixar una altra vegada el 1940, el St. Pauli reapareixeria a la Hamburg Gauliga el 1942, on jugaria fins al final de la Segona Guerra Mundial.

El futbol de la Postguerra

Després de la guerra, el club va tornar a jugar a la Oberliga Nord el 1947. Una gran actuació en la temporada 1947-48, en la qual va finalitzar en 2 º lloc, va portar el St. Pauli a la seva primera participació important en el Campionat Nacional. L’equip va arribar a les semifinals on van ser eliminats al caure per 2:3 davant els futurs campions, l’1. FC Nürnberg.

El club va seguir jugant bé durant principis dels anys 50,però era incapaç d’assolir el nivell de rivals com el Hamburg SV, acabant en el segon lloc en cinc de les set següents temporades i quedant eliminat en les primeres rondes en cadascuna de les seves participacions en el Campionat Nacional des de 1949 a 1951. A la segona meitat de la dècada dels 50 i principis dels anys 60, el St. Pauli va ser superat per rivals com el Werder Bremen i el VfL Osnabrück, sent incapaç de superar els quarts de final.

La lluita per la promoció a la Bundeslliga

El 1963, es va fundar la Bundesliga, la nova lliga professional de primera divisió d’Alemanya Occidental. Equips com l’Hamburg, el Werder Bremen o l’Eintracht Braunschweig es van unir a la lliga després d’acabar en els primers llocs de l’Oberliga Nord, mentre que el St. Pauli va romandre en la segona divisió (RegionalligaNord).

L’èxit de la Bundesliga i el creixement de futbol professional a Alemanya Occidental va portar a la formació de la 2. Bundesliga el 1974. El St. Pauli va formar part de la nova lliga i el 1977 va aconseguir ascendir a la Bundesliga gràcies a quedar campió de la seva divisió. L’equip va baixar després de jugar únicament una temporada a la Bundesliga.

El retorn del club a la 2. Bundesliga va ser també efímer. El 1979, a la vora de la fallida, se li va negar la  llicència per a la temporada següent i va ser relegat a l’Oberliga Nord (III Divisió). Els bons resultats de l’equip al capdavant de la competició el 1981 i 1983 no van venir acompanyats per una bona situació financera. El 1984, el club va recuperar la categoria ascendint a la 2. Bundesliga per davant de la secció amateur del Werder Bremen que en realitat havia acabat dos punts davant St Pauli, però no podien jugar la promoció.

St Pauli i el fenomen “Kult”

Va ser a mitjans dels anys 1980 quan el St. Pauli va començar la transició d’un club tradicional a un “Kult”. El club també va canviar la ubicació dels seus terrenys de joc al moll de St. Pauli, a prop del famós Reeperbahn d’Hamburg, centre de la vida nocturna de la ciutat i del barri xinès.

De manera espontània van sorgir els ideals comunistes i socialistes pels quals s’inclina el club i l’atmosfera característica dels seus partits. Els seguidors van adoptar el crani amb ossos creuats (Totenkopf) com el seu propi emblema no oficial.

El St. Pauli es va convertir en el primer equip a Alemanya a prohibir oficialment la ideologia de dretes i les activitats nacionalistes, en una època en què el feixisme inspirava vandalisme en el futbol. El 1981, l’equip tenia una assistència mitjana de només 1.600 espectadors per partit: abans de finals dels anys 90 aquesta mitjana va augmentar a 20.000 espectadors per partit.

El St. Pauli va començar un període d’ascensos i descensos en els que van jugar una dotzena de temporades a la Bundesliga. Van tornar a la Bundesliga el 1988 per a romandre tres anys, seguides de dues temporades en segona el 1995.

En el nou mileni

La seva temporada anterior a la 1. Bundesliga va ser la 2001-02. Aquesta aventura gairebé va portar a la fallida al club que va haver de portar a terme iniciatives anomenades “Retteraktion” per liquidar el seu deute. Es van imprimir samarretes amb la imatge del club envoltada per la paraula “Retter” (salvador) i es van aconseguir vendre més de 140.000 en només 6 setmanes. També es va organitzar un partit benèfic contra el Bayern Munchen per intentar rescatar el club i sanejar econòmicament.

El club també ha estat actiu en accions benèfiques i humanitàries. El 2005 el club, l’equip, i els seguidors i les seguidores van iniciar la campanya «Viva con Agua de Sankt Pauli», amb la qual es va reunir diners per dispensadors d’aigua per a escoles de Cuba.

Durant la temporada 2005-06, l’equip va gaudir d’un èxit sense precedents en la DFB Pokal, vencent al Wacker Burghausen, el Bochum i el Hertha Berlín i, en els quarts de final el dia 25 de gener de 2006 al Werder Bremen per 3 -1 en un Millerntor-Stadion ple, aconseguint un lloc en les semifinals de la DFB Pokal. Amb els triomfs el club va aconseguir ingressar aproximadament 1 milió d’euros en concepte de drets de TV i patrocinis. Després de les seves victòries en la DFB Pokal, el club també va llançar una nova línia de samarretes amb el lema Wir sind Pokal (Som la Copa), després que el diari Bild posés en un titular Wir sind Papst (Som el Papa). El St. Pauli va ser finalment eliminat de la copa al caure davant el Bayern Munic el 12 d’abril per 3-0 amb un gol d’Owen Hargreaves i dos de Claudio Pizarro.

Després de l’èxit aconseguit en la temporada 2006/2007 a la Regionalliga Nord (en la qual va finalitzar 1er), l’equip va ascendir a la 2. Bundesliga. En la temporada 2009/2010 va aconseguir de nou l’ascens a la 1. Bundesliga, a on està jugant aquest any.

Seguidors i seguidores

El FC. St Pauli gaudeix de certa fama pel caràcter de Antifeixista dels seus seguidors i seguidores: la major part dels aficionats de l’equip es consideren a si mateixos com antiracistes, antifeixistes i antisexistes, i això de vegades els ha portat conflicte amb neonazis i hooligans. L’organització té una postura oberta contra el racisme, el feixisme, el sexisme, i l’homofòbia i ha incorporat aquesta posició en la seva constitució. Els partidaris de l’equip tradicionalment participen en manifestacions al districte de St. Pauli, incloent aquells sobre l’allotjament de baixos ingressos com el Hafenstraße i Bambule. El centre d’activitat dels fans és el Fanladen St Pauli.

L’orgull del club, és tenir el nombre més gran d’admiradores en tot el futbol alemany.El 2002, la publicitat per a la revista d’homes “Maxim”, va ser retirada de l’estadi en resposta a les protestes de seguidors i seguidores, sobre les imatges sexistes de dones en els anuncis. El St. Pauli és també un símbol mundial per a les cultures alternatives.

El logotip no oficial i els jerseis marrons i blancs de l’equip sovint són portats per artistes internacionals com Asian Dub Foundation. Turbonegro va gravar una versió especial de la seva cançó Vaig aconseguir la Erecció amb la lletra adaptada en alemany per al St Pauli. Bad Religion va jugar un partit de caritat contra el tercer equip de St. Pauli l’any 2000.

El líder d’KMFDM, Sascha Konietzko, natural d’Hamburg i reconegut seguidor del St. Pauli, un cop va posar un enorme quadre d’un puny que trenca una esvàstica a la pàgina principal de la seva banda, amb el títol St. Pauli gegen Rechts! (St Pauli contra els nazis). Un dels seguidors més notables és Andrew Eldritch, el líder de la banda The Sisters of Mercy. En la seva última gira, Sisters Bite The Silver Bullet el 2006, Eldritch lluia la famosa samarreta del Totenkopf. Músics alemanys, com: Fettes Brot, Die Ärzte, el cantant Bela B, Kettcar, Tomte i moltes altres bandes són seguidors reconeguts del St. Pauli.

Quan l’equip juga a la segona divisió (més habitualment del que voldriem) els partits del St. Pauli al Millerntor-Stadion tenen una mitjana d’assistència més gran que qualsevol altre equip de la segona divisió alemanya, i sovint superior a la de molts d’equips de primera divisió. Un estudi recent va estimar que l’equip té aproximadament 11 milions d’admiradors i admiradores a tot arreu de Alemanya.

El club també és famós pels seus estrets vincles amb el Celtic FC de Glasgow (Escòcia). De fet, molts seguidors i seguidores del St. Pauli van a veure els partits internacionals en els quals juga el Celtic a l’europa central, com és el cas de la Champions League. Quan el Celtic juga a casa, es poden apreciar moltes bufandes del St. Pauli a les grades del Celtic Park , i fins i tot la botiga oficial online del Celtic ven productes del St. Pauli. Hi ha aproximadament 200 clubs de fans certificats, molts d’ells fora d’Alemanya.

La cultura del club

El St. Pauli obre els seus partits de local amb Hells Bells d’AC / DC, i després de cada gol del St. Pauli, sona la Song 2 (Cançó 2) de Blur. La rivalitat desenvolupada entre el St. Pauli i el Hansa Rostock a principis dels anys 90 té com a causa, el gran nombre de neonazis seguidors del “Hansa” en aquell temps. Com la direcció del Hansa Rostock va tenir a aquests grups sota control, i de fet, els va prohibir, i gràcies també al fet que els dos equips no han jugat en la mateixa lliga en els darrers anys, la rivalitat ha perdut la brillantor.

El màxim rival i enemic del club, l’Hamburg SV, és el club més gran de la ciutat d’Hamburg. Més enllà del derbi, els partits s’han celebrat sota vigilància policial per mantenir separades les dues aficions, ja que el HSV té un petit, però notori, grup de seguidors neo-feixistes. Aquesta temporada 2010-2011 hem tornat a comprovar que en els més de 10 anys que havien passat des de l’últim partit de lliga entre els dos clubs, la rivalitat no havia mort del tot, si no que al contrari, l’odi ha sorgit de nou.

Durant els derbis, els partidaris del del HSV posen banderes amb la paraula “HASS” (odi), o canten el “Zecke verrecke!”, mentre que l’afició del St. Pauli canta sovint com a resposta, en al.lusió a l’escena italiana d’ultra-esquerra, “Amburgo, Amburgo: Vaffanculo!” (Hamburg, Hamburg: aneu-vos a la merda!). Com que l’estadi del HSV queda en les afores de Hamburg, molts seguidors del St. Pauli veuen al seu club com l’únic club de futbol “veritable” a la ciutat.

L’estadi

La llar del club és el Millerntor-Stadion. La construcció de l’estadi va començar el 1961, però el seu acabament va ser retardada perquè hi havia inicialment clavegueram al lloc, fent que no es poguessin jugar els partits amb pluja. Va tenir originalment capacitat per a 32.000 espectadors, però el nombre de seients s’ha reduït aquests darrers anys per motius de seguretat.

El 1970, l’estadi va ser rebatejat com Wilhelm Koch, en honor d’un president anterior del club, però això va causar polèmica, ja que es va descobrir que ell havia estat un membre del Partit Nazi durant la guerra. Així que el nom va ser canviat de nou a Millerntor el 1999. Actualment, una nova reconstrucció està en marxa. L’obra requereix una reconstrucció total de l’estadi (ampliació de la capacitat, noves graderies, etc) i s’espera que estigui acabada el 2013 i tingui un cost de prop de 30 milions d’euros.