A aquestes alçades, suposem que ja tothom sap que som Campions d’Hamburg. Sí, campions de la ciutat-estat, amos i senyors del futbol en el conflent de l’Elba i l’Alster. I tot, amb el golàs de Kyereh a 2 minuts del temps reglamentari.

 

Així que avui no farem una minicrònica de merda explicant el partit. Avui explicarem molt més. Perquè la victòria contra el Dinosaure d’Hamburg, el HSV, és això: Molt més.

Guanyar el derbi

Guanyar l’HSV, l’equip ric de la ciutat, que comptava amb un gran gruix d’afeccionats d’ultradreta, significa la vida, la força, el compromís, l’esperança. Va molt més enllà d’un partit de futbol, és un sentiment de venjança i valentia. Guanyar el derbi és la victòria de David sobre Goliat; és l’entrada de l’exèrcit roig a Berlín; és un contenidor que crema contra aquells que ens roben o ens buiden ulls.

Sí, per a moltes, la victòria del FC St Pauli és una figura alegòrica. Com deiem, trascendeix més enllà que a una simple passió esportiva per convertir-se en més que un respir. És l’alè que, com transmetia en Pau Alabajos, fa que els il·lusos, guardians de causes perdudes i inconformistes tossuts diguem prou i passem a l’acció.

Passem a l’acció i seguim avançant

No hem pogut viure el partit en família, en el nostre Xè aniversari i en el nostre estimat Octubre, Casal Independentista del Poblenou. Tampoc no hem vist la màgia de Millerntor ple fins al Búnquer i animant sense parar. I el què és pitjor, sí que hem vist com encara voleia, partit rera partit, el capitalisme imperant. Com continua imposant la continuïtat del negoci per davant del veritable futbol.

Però hem guanyat i seguim sent Campions d’Hamburg i això ens val per seguir batallant. És allò que ens col·loca un somriure d’orella a orella. Allò que ens empeny a començar a pensar dissenys de nous adhesius per celebrar i recordar aquest dia històric.

I així, de nou, a mesura que el recordem i el revivim anem creixent, ens fem més forts cada dia, mai no perdem l’esperança i seguim avançant.