Pas a pas, lluitant fins al final de la ratxa negativa. No es pot negar l’entrega ni el compromís de l’equip per lluitar fins al darrer minut i sumar punts davant l’Aue. Després d’un partit que semblava encaminar-se cap al mateix tràgic final dels darrers encontres, (nosaltres ja estàvem mirant, al minut 80, qui seria el proper rival a la propera jornada per veure si podríem rascar punts en uns dies) la tossuderia dels Kiezkickers va portar-los(nos) a sumar un punt. FCSP 2 – FC Erzgebirge Aue 2.

Final de la ratxa negativa de partits perduts!

En portàvem cinc sense sumar ni un punt!

Les expectatives abans de començar eren molt grans. El canvi del, fins ara, Director Tècnic, els diferents rumors de la substitució de Himelmmann per Svend Brodersen , les ganes de revertir els resultats, … Tot presagiava un canvi.

Primera part de nervis

S’iniciava el partit amb 5 canvis en l’alineació Braun-Weiß del darrer matx. Entre ells, el pronosticat a la porteria. Tot i gaudir  d’una bona oportunitat al cap de dos minuts del primer xiulet, els Pirates van apropar-se amb poca perillositat al primer quart d’hora. De fet, els rivals van marcar al minut 10 i van posar-nos, de nou, la por al cos.

Els FC St Pauli insistia a través del jove Matanovic i Tashchy. Però els visitants estaven molt ben posicionats en defensa i cercaven els contraatacs i gaudien d’oportunitats als minuts 25 i 29. La segona oportunitat, la del minut 29, va quedar en no res gràcies a una bona intervenció de Brodersen. A partir de després, control i domini local però sense gols.

Segona Part i final de la mala ratxa

Dues oportunitats de Kyereh alternades amb una “Auer” ens feien agafar esperances i somiar només arrencar els darrers 45 minuts. En el 59, Matanovic va tenir als seus peus l’empat, però el porter visitant va evitar-ho. Com també va evitar, minuts després, la rematada de Tashchy. El domini del partit era nostre, però Timo volia donar aire fresc i va canviar Tashchy per Daschner. Les ocasions se succeïen. Entre elles, un xut al pal de Kyereh.

I quan més s’olorava l’empat, els saxons van marcar el segon gol! De nou, nervis i mals presagis. Però Schultz va decidir fer més canvis: Marvin Knoll, Maximilian Dittgen i Simon Makienok per Paqarada, Zalazar i Kyereh. Tres canvis d’allò més oportuns. Els tres jugadors incorporats van trenar una jugada per acabar amb el primer gol pirata a través de Dittgen.

El temps passava, però el gol havia esperonat als nostres jugadors. Dues oportunitats, una de Knoll i una de Lawrence posaven l’ai al cor als visitants i la frustació i l’esperança en els nostres, a parts iguals. Ràpidament, però, es va transformar en alegria. El pal de Lawrence es convertia en rebot a 2 minuts del temps reglamentari. I aquest rebot es transformava en un TOR en majúscules! Makienok va fotre-li un xut ras a pocs metres de la línia de gol, que valdria un punt i el final de la ratxa negativa.

La Pinya Braun-Weiß mostra la passió de l’equip i el final de la mala ratxa. | Foto: Witters Extreta de Mopo

Futur incert

Hi ha massa dubtes encara. Trencar una ratxa de no guanyar, amb un empat in extremis, està bé per pujar l’adrenalina, no assegura res i no compensa a tothom. Però ens agafem a l’energia i l’entrega mostrada pels nostres. A les seves ganes de guanyar, que també són les nostres.

En tres dies, de nou una altra oportunitat per confiar. En ple dimecres, a 2/4 de 7 de la tarda, un partit trampa. I és que juguem contra Würzburger Kickers, l’últim equip de la Bundesliga 2. L’únic que ha sumat menys punts que nosaltres. Toquem ferro! Creiem amb el nostre escamot d’herois i que esdevingui el principi de la remuntada.

I com diem sempre:
Mentre hi ha birra, hi ha esperança.