En la nostra darrera minicrònica de merda ja posàvem sobre la taula que, en cas d’assolir guanyar els propers matxs, serien victòries rellevants.  I és que ens trobàvem amb una setmana amb dos partits consecutius, el primer contra el SV Sandhausen i el segon contra el FC Nürnberg, uns enfrontaments que podrien suposar un fort desgast pels nostres jugadors. Els braunweiss no només van guanyar amb molta seriositat i esforç aquests dos encreuaments sinó que, també, van imposar-se al Schalke 04, pocs dies després.

Després de l’ensopegada amb el Darmstadt trobar-se amb un equip capaç de refer-se i entomar tres partits consecutius, molt seguits en el temps, i convertir-los en tres victòries fonamentals, dona una clara visió de la capacitat i tenacitat del conjunt pirata. Un conjunt capaç de convertir Millerntor en un feu inexpugnable, comptant els vuits partits jugats a casa com a vuit triomfs, ocupant la primera posició en les darreres vuit jornades, fins a convertir-se en l’Herbstmeister! (“campions de tardor”).

I com va ser aquesta darrera victòria de la primera volta? Fascinant, treballada i històrica!

Partit històric

Millerntor s’omplia amb 19.950 espectadors per rebre als nostres jugadors en una jornada històrica contra el Schalke 04. Enrere quedava el possible tancament del camp per culpa dels grans índex de Covid que fuetegen gran part d’Alemanya i Europa. Era el primer partit contra els miners (Die Knappen) de Gelsenkirchen, a la Bundesliga 2. Fins al moment, dels 13 enfrontaments, només 2 victòries havien estat pels nois de marró. La darrera, l’abril de 1996, també a casa, en la divisió més alta de les competicions alemanyes.

L’ambient al nostre estadi mostrava la importància del matx. Graderies plenes i molta gresca. També, hi havia ganes de veure que faria en Rodrigo Zalazar a la seva tornada a Sankt Pauli.  En la ment, però, la trista notícia de la lesió d’Aremu , que es perdrà el que resta de temporada. Al camp, les ganes de guanyar per ell.

Professional de St. Pauli Afeez Aremu

Aremu (al mig de la fotografia), moltra força i ànims des del Fanclub Catalunya! | Foto: Witters

En l’aspecte tàctic, tan sols un canvi en l’alineació del nostre Sankt Pauli, respecte al partit contra el FC Nürnberg: Zander substituïa Ohlsson.

Primera part.

Els dos conjunts començaven amb força i intensitat. Els Kiezkickers tenien la pilota i intentaven trencar les files d’un Schalke ben posicionat. Als 6 minuts de joc, primer avís. Jackson Irvine centra, Igor Matanovic creua la pilota a l’area i Guido Burgstaller quasi arriba a foradar la xarxa del seu antic equip.

No va ser fins al minut 20, però, que el Sankt Pauli va aconseguir el primer gol. Matanovic centra cap a Guido que s’havia desmarcat i, aquest, engalta un fort xut que fixa el 1 a 0 al marcador del Millerntor-Stadion. Un gol que Guido no va celebrar per respecte als seus antics companys (Veieu els gols al final de la crònica).

Gairebé sense poder gaudir del nostre gol, Zalazar va intentar empatar pels visitants, però no va tenir la sort suficient per fer-ho. Rodrigo, també avisava del que havia d’arribar minuts més tard, en el retorn de l’hispà-uruguaià a la seva antiga casa a Hamburg. Tot i l’ensurt, els nostres pirates van retrobar el camí del partit. Kyereh gaudia d’una oportunitat que Fraisl, porter visitant, va desbaratar.

Al minut 39, el segon de Guido. Leart Paqarada serveix després d’un córner tret en curt i penja la pilota perquè en Burgi remati de cap en el garbuix de jugadors format prop de l’àrea petita.

Amb el seu doble pack, Guido Burgstaller va assegurar el campionat de tardor de St. Paulis.

Guido, corrent sota la neu! Foto: Witters

Poc més a la primera part. Els dos equips tornaven al vestidor i els nostres respiraven amb el 2 a 0 a favor.

Segona part

El Schalke va sortir decidit a fer mal i va tenir una mica més de possessió en aquesta segona part. Les grans intervencions de Vasilj i la defensa van evitar més d’un possible esglai. Destacar, el gran estat de forma del nostre porter que està salvant més d’un gol cantat. De fet, es pot assegurar que gràcies a alguna intervenció ha contribuït a guanyar més d’algun punt pel nostre equip.

Tornant al joc. Els Kiezkickers tenien alguna jugada de perill a peus de l’omnipresent Kyereh. Hartel  també va comptar amb un xut al pal, que en cas de materialitzar-se no hagués pujat al marcador per trobar-se posicionat en orsai.

Van ser, però, els del Rin qui sí van marcar i van retallar distàncies. Ho van fer a través d’un jugador estimat per nosaltres: Zalazar. Rodrigo va rematar una centrada des de la dreta, tot enviant una pilota al fons de la nostra porteria. Una pilota que va recollir ràpidament mentre ens demanava disculpes, a tota l’afició sanktpauliniana, amb gest amb les seves dues mans.

Passat el mal tràngol de la diana de Zalazar, els visitants van estar a punt d’aigualir la festa, però la posició incorrecta de Marvin Pieringer, va evitar que la cosa anés a més. Com tampoc va anar a més el partit. Makienok va gaudir de la darrera ocasió pels nostres pirates, però va acabar sense gol.

Final del matx i festa desorbitada a les localitats i al terreny de joc del nostre camp. Amb un clar reconeixement a Burgi, però també a Vasilj, com a jugadors més destacats però no únics. Perquè com sabem, sense el conjunt i la feina de tots, no existiria aquest FC Sankt Pauli que ens està donant tantes alegries.

Vet aquí els gols:

A l’horitzó

Aquest dissabte 11 de desembre, es preveu un altre partit complicat. Serà contra el Fortuna Düsseldorf. Un equip que tot i trobar-se en l’11a posició, és capaç de guanyar 1 a 3 a domicili contra un dels pocs conjunts que ens ha plantat cara i que és, alhora, el segon classificat, el Darmstadt.

Seguidament, abans de l’aturada d’hivern, ens tocarà un nou partit fora de casa. Serà contra el Holstein Kiel. Un club al qual vam guanyar 3 a 0 a Millerntor, però que al maig, en la temporada passada, ens va apallissar per 4 a 0 a Holstein-Stadion. També recordar, que son uns veïns amb qui hem compartit “grans moments” com els del 2017 i per això ens els “estimem” tant.

Caldrà veure, doncs, com se’ns dona aquesta doble jornada a fora de Sankt Pauli. Dos partits consecutius lluny de Harald-Stender-Platz, el nostre territori protegit i infranquejable. Dos partits que a priori semblen senzills, però que l’eufòria del moment que vivim no ens distregui i ens allunyi de la humilitat que sempre ens ha caracteritzat al FC St Pauli i que ens ha portat fins a on som ara.